Demà

El futur que m'espera és ben incert, tinc la meva feina "segura", segura perqué no tinc por a perdre-la, tinc una caseta, bueno de la caixa, tinc xicota fins que es cansi, tinc sempre o gairebé sempre diners per llet i galetes un gos i una gata, i per sort el meu germà viu amb nosaltres. Dic que el futur és incert perquè no sé que fer, només penso en els viatges següents, en el fib i en tenir diners per gastar, m'encanten els dies que estic completament a casa sense fer res, també m'encanten els que s'ajunten 6 persones al menjador un dimarts qualsevol, peró no sé que fer. La maleida crisis està fent que no tingui per crema solar i em cremi, em cremo molt i fa que sigui pessimista, mai em podré queixar perque no tinc d'anar molt lluny per veure que hi ha gent que si pot, quan surto per la porta veig gent que mira malament els altres, gent que es queixa perque el cotxes estan mal aparcats, gent que els hi molesten les cues i no els espera ningú a casa, gent que té pressa per anar a mirar la tele, no se que passa els dilluns pero em fa estar pessimista.