Camí dels trenta...

Aquest septembre he complert 29 anys, anava a escriure anyets però em pesen una mica, l'edat ens deprimeix a tots excepte als més vells, sobretot els intel.lectuals, que amb l'edat s'han llegit tot el que el treball no els ha deixat i la vida no els hi ha permés.
No he fet anàlisis del que signifiquen per a mí, els vint-i-nou no són una merda, no he trobat res que interessi d'aquesta edat, son els que van per darrera del trenta, no tindrien d'existir són com els disset, parant-nos a pensar ja veiem que estem en una altre pasada de pàgina, més ben dit per la meitat del llibre, mira que dos articles més envall parlava de quan estava jugant a la sorra amb el meu germà i ni uns 20 centímetres endalt ja parlo de la mort... home no ens passéssim! Ja me fet adult, sort que de ment soc com una criatura, però el cos no acompanya al cap, va per lliure. Ja us explicaré que faré aquest any, per ara la cita més próxima que desitjo serà el concert a França, l'aniversari d'en gus es man a la caseta...i tenir prous diners per anar a pastar fang! Ah! i la revissió de l'hipoteca al desembre!

Coldplay a BCN

Gran concert per a tant poc só! Deplorable per a un grup d'aquest nivell musical.

U2 al Camp Nou

Immillorable escenari per acollir un espectacle de tal magnitud, els de Bono van portar a Barcelona un espectacle mai vist anteriorment per mi, era un orgasme per tots els sentits, espectacular.