31 i van sumant!

25 de septembre de 2011, sembla mentida que fa dos anys que no entrava en el bloc i m'ha fet molta gràcia llegir les quatre paraules dels 29 anys,  i la por a fer 30, es irremediable cumplir anys. Ara camí dels 90 anys vaig despreocupat de tot, intento no pensar en res a mes de dues hores endavant, així el cap no pot trobar pors futures i viu en complerta tranquilitat, sempre apareixen els nervis de projectes, viatjes, quedades...però em poso a pensar i no hi penso. Busca la perdiu!

Camí dels trenta...

Aquest septembre he complert 29 anys, anava a escriure anyets però em pesen una mica, l'edat ens deprimeix a tots excepte als més vells, sobretot els intel.lectuals, que amb l'edat s'han llegit tot el que el treball no els ha deixat i la vida no els hi ha permés.
No he fet anàlisis del que signifiquen per a mí, els vint-i-nou no són una merda, no he trobat res que interessi d'aquesta edat, son els que van per darrera del trenta, no tindrien d'existir són com els disset, parant-nos a pensar ja veiem que estem en una altre pasada de pàgina, més ben dit per la meitat del llibre, mira que dos articles més envall parlava de quan estava jugant a la sorra amb el meu germà i ni uns 20 centímetres endalt ja parlo de la mort... home no ens passéssim! Ja me fet adult, sort que de ment soc com una criatura, però el cos no acompanya al cap, va per lliure. Ja us explicaré que faré aquest any, per ara la cita més próxima que desitjo serà el concert a França, l'aniversari d'en gus es man a la caseta...i tenir prous diners per anar a pastar fang! Ah! i la revissió de l'hipoteca al desembre!

Coldplay a BCN

Gran concert per a tant poc só! Deplorable per a un grup d'aquest nivell musical.

U2 al Camp Nou

Immillorable escenari per acollir un espectacle de tal magnitud, els de Bono van portar a Barcelona un espectacle mai vist anteriorment per mi, era un orgasme per tots els sentits, espectacular.

Demà

El futur que m'espera és ben incert, tinc la meva feina "segura", segura perqué no tinc por a perdre-la, tinc una caseta, bueno de la caixa, tinc xicota fins que es cansi, tinc sempre o gairebé sempre diners per llet i galetes un gos i una gata, i per sort el meu germà viu amb nosaltres. Dic que el futur és incert perquè no sé que fer, només penso en els viatges següents, en el fib i en tenir diners per gastar, m'encanten els dies que estic completament a casa sense fer res, també m'encanten els que s'ajunten 6 persones al menjador un dimarts qualsevol, peró no sé que fer. La maleida crisis està fent que no tingui per crema solar i em cremi, em cremo molt i fa que sigui pessimista, mai em podré queixar perque no tinc d'anar molt lluny per veure que hi ha gent que si pot, quan surto per la porta veig gent que mira malament els altres, gent que es queixa perque el cotxes estan mal aparcats, gent que els hi molesten les cues i no els espera ningú a casa, gent que té pressa per anar a mirar la tele, no se que passa els dilluns pero em fa estar pessimista.

pobret

El nen va veure el forat, s'hi va apropar, va pensar, no va seguir l'instint i el va xuclar. i final

Mirades

L'únic que podia fer es expressar-se amb mirades, només voltava i voltava, no se que collons olora, pero es distreu mirant una mosca, segurament serà l'instint caçador. Quina sencillesa, que bonica sencillesa. Quiet! Seu! té una mica d'aigua... menja! Olora,olora...olora.
Allà assegut, que deu voler dir-me, jejejeje que graciós, somric i el trec a passejar, després veu aigua i s'ajau. Menjar, dormir, cagar... i el que li deixin fer. Ordres i més ordres. Vida de gos.