pobret

El nen va veure el forat, s'hi va apropar, va pensar, no va seguir l'instint i el va xuclar. i final

Mirades

L'únic que podia fer es expressar-se amb mirades, només voltava i voltava, no se que collons olora, pero es distreu mirant una mosca, segurament serà l'instint caçador. Quina sencillesa, que bonica sencillesa. Quiet! Seu! té una mica d'aigua... menja! Olora,olora...olora.
Allà assegut, que deu voler dir-me, jejejeje que graciós, somric i el trec a passejar, després veu aigua i s'ajau. Menjar, dormir, cagar... i el que li deixin fer. Ordres i més ordres. Vida de gos.

Quan jugavem a la sorra

Deuen ser les vuit del matí, ja es de dia, el sol entra per la finestra per avisarte que t'aixequis, em moc i miro al meu germà que està dormint, el petit obre un ull mirant-me i somriguent, com cada matí, renega però ell sap tant com jo que desitja aquella petita baralla del matí, aquells riures d'impotència al estar atrapat pels llençols i fer-li pessigolles; Para tete!
Sense fer soroll anem a la minúscula cuina, encara queden restes del foc del dia anterior, ens fem un got de llet, amb el seu corresponent paquet de galetes, aquelles tan cruixents i que t'acompanyaran tota la vida, ens vestim observats pel fred ambietal, baixem les escales a corre cuita, aquell tram de escales estretes i que en fan 22 esglaons humits, saludem els gossos que al veure't sembla que tinguis de marxar per sempre, agafem les bicicletes i ja ho tenim tot fet aquell dia, només voltar i jugar.
Son l'una del migdia,toca dinar, nosaltres que som de mala vida, d'aquells que mengen com si t'haguessin de treure el plat, d'aquells que es mengen 6 llesques de pa de pagès, que escuren el plat treguen l'esmalt hi tot, d'aquells que triarien un bon tiberi de colesterol i d'embrutar-se les mans a un de saníssim! La mala educaciò alimentaria, aquella que ningú va ensenyar a ma mare, ella que tot ho fa pel nostre bé, sort que avui en dia estem ben informats i que ja en el col.legi t'ensenyen alimentaciò i a l'hora del pati pots parlar de fumar i de drogues.
Després de dinar a jugar de nou, ara toca playmobils o clips com li deiem, feiem carreteres, ens relacionàvem entre ninots, fins hi tot teniem fills i tot, anavem amb cavall, amb cotxe, amb pistoles, trompetes, vaixells... tot seguit alguna baralla que estava l'ordre del dia, sempre sortia alguna coseta pero al hora de berenar tot estava arreglat.
Al vespre sopar, mai ens l'oblidàvem, i a dormir, aquell tram entre foscor i anar al lavabo era el pitjor, la por sempre ens va acompanyar, suposo que tant de temps em va cansar i ara la trobo al cantó de l'alegria, ja que és una sensaciò no realitat.

Això és l'únic que feiem tot els dies, no ens preocupàvem per res més. I no són dies perduts, cada dia t'enportaves alguna coseta al llit, desde alguna picada de formiga fins a veure una cagada gegant d'ocell, d'una caiguda en bicicleta a un passeig amb els pares. Tot enriqueix, en canvi avui en dia si no fas quelcom sembla que perdis part de vida. Sempre que mirem enrera no dubten a buscar les coses que cambiaríem, també les coses que estem orgullosos, pero tendim a buscar defectes, o això, ho és que jo soc pessimista, sobretot avui. Deixaré d'escriure a veure si m'animo i continuo rajant el que em surt de cap, crec que ho faré així surtirà tot el que tinc a dins, encara que m'avergonyeixi llegir-ho més tard, pitjor és no deixar constància crec.

Tímidos!

No sé porqué la gente tiene tanto miedo al fracaso, yo me incluyo, siempre con miedo, miedo a que te echen del curro por decirle al jefe que és un miséria ya que se está enriqueciendo grácias a ti y solo te paga mil miserables euros y parece que te esté salvando la vida porque estás en crisis, ellos con sus cochazos, su ropita de marca sus lujos y caprichos y los desgraciados te regtean 200 putos euros de más, que a ti te ayudan mucho y que ellos los malgastan en una simple camisa que se la ponen 4 veces al año. Yo me pararía a pensar; soy un revolucionario sin medios ni cojones, como la gran mayoría, no paramos de ver por la tele a todos los futbolistas, niñatos siempre riendo y cargados de duros y cochazos, no nadamás chupan ellos sino todos los de su alrededor, y tu como un gilipollas yendo al bar a gastarte 15 putos euros por dos cañas y un bocadillo y encima salir cabreado porque pierden! Miro a mi alrededor y nadamás que veo que cagados , esto tendría que ser la guerra, porque hay tanta diferencia, si yo pienso asín imaginaos todos los immigrantes y toda la gente que se rompe la espalda para 600 euros con 4 hijos. Que tenemos que hacer, matar a los ricos, que se acojonen, nosotros somos la mayoría y la mayoría siempre gana, como repartir el mundo, esto se tendría de plantear seriamente, nos estamos cargando el mundo nosotros o los 200.000 ricos? ¿quien se lo carga?, si hay una guerra vamos tu y yo a matarnos y ellos solo hacen llamadas y beben buen coñac, como es que no se visten de verde ellos, al igual que vamos nosotros a la guerrra porque no vamos todos a sus casa a comer, en todos esos palacios heredados, un lunes nadamas levantarnos, por allà a las 9 de la mañana todos a pedralbes o a palau a comer, picamos los timbres y nos hartamos. Porque no coger el mundo y no trabajar, que se paralize, y luego a pensar como podemos vivir todos con orden y que todos hagamos lo mismo sin tener más que otros, sería un sueño pero sería posible, vivimos todos en él. Yo cogería todo el dinero en armamento, todo el dinero de las drogas, todo el dinero de investigcion espacial! A quien coño le interesa llegar a marte? a ti y a mí, a nosotros nos interesa llegar a fin de mes lo más bien que se pueda, ¿a quien le interesan las pistolas? si para cazar ahora hay granjas! ¿A quien le interesa la droga? ese dinero en vacunas! ¿Quien quiere ferraris? somos unos desgraciados por permitirlo! Lo fuerte de todo es que hubiese una revolucion mundial y nos seguiríamos matando entre pobres, porque no una guerra social, sin pistolas ni policías, los policías son de los nuestros, los militares son pobres tambien! Nosotros contra los ricos, ellos son el problema, el dinero no es problema sino el que lo tiene. Putos ricos!

Ateneu de Banyoles; Sr.Chinarro

Vosaltres creieu que no et deixin entrar a veure un puto concert, si,si un concert! per arribar 15 minuts tard.
Això és el que va passar el passat día 13 de desembre a l'Ateneu de Banyoles en l'actuació del sr.Chinarro. Després del Barça-Madrid (2-0), a corre cuita vàrem marxar cap a Banyoles, arribem a l'Ateneu i ens trobem una dona, amb les dents més lletjes que he vist en la meva vida i una cara d'amargada, que no ens diu ni bona nit, i de bones a primeres ens deixa anar, no entrareu. Nosaltres amb la cara de impoténcia que se't queda li preguntem perqué, i ens assenyala un paper d'ordinador enganxat al vidre de la guixeta que possava que una vegad començat l'espectcle no s'hi entra. Nosaltres que vàrem comprar les entrades per internet no especificava enlloc , que s'hagués d'anar puntual perqué tancaven, ademés s'ha de tenir una mica de tacte amb la gent, i més després d'un barça madrid que no se'l perden ni els xinos! És un esdeveniment mundial! Ja sabem les 23 persones que vam anar allà, i que ens vam quedar a fora, que la senyoreta, per no faltar el respecte, que cony és el meu blog! L'estúpida mal follada que ens va venir a rebre no li agradava el futbol, i estava gaudint per deixar-nos fora per haver vist el partit, i això ens ho va remarcar tota l'estona, fins i tot va dir: Tu crees que unos andaluzes(referint-se al grup), les puede interesar un Barça-Madrid. Pero estúpida si ho veuen a tot el món! Girebé es patrimoni de la humanitat! Desgraciada! Si fins i tot ella va entrar i sortir del concert! i la gent que surt al lavabo qué! no pot entrar ? Les normes estan molt bé, sobretot al teatre o l'ópera , pero si es un concert!!! La gent no está callada mai! Tenia unes ganes bojes de veure antonio luque, ja me l'he perdut al FIB un parell de vegades per altres motius, pero que no el vegi per una norma estúpida, que tindrien de penjar pel ous a qui la va fer, juntament amb algun dictador! Res escriure aixó per enrecordar-me lo estúpida que és la gent i el poc tacte que tenen alguns pocs o molts, ja no se que pensar. Per últim recordar lo gilipolles que es la dona aquella, que siguent així pobre el que estigui amb ella. Espero que algun dia pugui saber que es la felicitat i reconéixer que va apagar la llum d'il.lusió de 23 persones que érem allà a fora.

.........in the end!

No se pintar! porque me lo preguntas? no.. porque estás muy colorao.

The Weeding Present

La pakita me dijo que se quedaba en casa que no tenía ganas de ir a ninguna parte, por el contrario ana se apuntó. Cogí al bubu de las orejas y junto a ana nos fuimos al centro. Miguel y Nuri llegaban puntules. Platea estaba llenita, pero se podía estar bien. La entrada 5 míseros euros y las birras 4 eurazos! Antes de que empezara de Weeding tocaron unos chicos de vidreres, hacían bastante ruido se salvaban por la chica pero hay que decir que he visto de peores. Cuando empezó a cantar el gigantón con la bajista más alta que he visto nunca, nosotros ya estábamos preprados para chillarle! estábamos más contentos y nos hizo disfrutar de lo lindo!Entre canción y canción no parábamos de gritarles y vitorearles, fue muy gracioso. Se portaron estupendamente, seguramente el mejor concierto que he visto en Girona, el sonido fue fantástico y tocan de fábula! Al acabar fuimos con nuestras caritas rojas a comprar el vinilo y a que nos lo firmaran, unas fotos, unas risas y a dormir a casita! Grácias de Weeding present!