Aquest septembre he complert 29 anys, anava a escriure anyets però em pesen una mica, l'edat ens deprimeix a tots excepte als més vells, sobretot els intel.lectuals, que amb l'edat s'han llegit tot el que el treball no els ha deixat i la vida no els hi ha permés.
No he fet anàlisis del que signifiquen per a mí, els vint-i-nou no són una merda, no he trobat res que interessi d'aquesta edat, son els que van per darrera del trenta, no tindrien d'existir són com els disset, parant-nos a pensar ja veiem que estem en una altre pasada de pàgina, més ben dit per la meitat del llibre, mira que dos articles més envall parlava de quan estava jugant a la sorra amb el meu germà i ni uns 20 centímetres endalt ja parlo de la mort... home no ens passéssim! Ja me fet adult, sort que de ment soc com una criatura, però el cos no acompanya al cap, va per lliure. Ja us explicaré que faré aquest any, per ara la cita més próxima que desitjo serà el concert a França, l'aniversari d'en gus es man a la caseta...i tenir prous diners per anar a pastar fang! Ah! i la revissió de l'hipoteca al desembre!
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
3 comentarios:
Ay Zalete!!!!
Que duros van a ser los 30....ya te explicaré para q no te cojan desprevenido.
Me alegro que vuelvas a escribir en el blog, pero a tus fans nos gustaría un poco de esa poesía bizarra tan peculiar y con la que nos llegaste a los corazones, en "La gran época Pisele".
Un bsito de universitario
Cuando mis ojos se encontraron con tu boca, tú aliento me los hizo cerrar!
Quan penso amb tú, m'imagino que estem completament en pau l'un amb l'altre, quan estic al teu costat el temps s'atura, s'atura d'aquella manera que només coneixen els rics, aquelles hores jugant a golf sense cap preocupaciò, aquelles hores que no m'agradaria perdre al teu costat, son aquells cinc minuts de glòria, no en necessito cap més, per això estan els amics que pots estar dies amb ells sense cansar-te...
Publicar un comentario